Dones de CGT d’Eivissa i Formentera condemnam el brutal crim masclista de la jove professora zamorana a Huelva, Laura Luelmo, perpetrat per un agressor amb un important historial delictiu de violència contra les dones. A més a més, subratllam que aquesta situació de violència sistèmica contra les dones té el seu inqüestionable origen en el sistema patriarcal i masclista que oprimeix i acusa les víctimes en lloc de posar el focus en els agressors, violadors i assassins. Recordam que el masclisme té còmplices, com els qui intenten eliminar les tèbies lleis que ja existeixen per a la protecció de la vida de les víctimes del terrorisme masclista, i realitzam una crida a tota la societat per a treballar en l’eradicació d’aquesta xacra que ja s’ha cobrat la vida de 90 dones en 2018.
Des del Moviment Feminista d’Eivissa, estam cansades i fartes de veure com la violència masclista es sustenta en el silenci, la desídia i la passivitat d’aquesta societat, de l’Estat i de gran part de les institucions públiques. Hem de començar a qüestionar una societat que des de fa segles accepta, fins i tot entre les persones més joves, que les dones són un objecte de possessió de les seves parelles. MILERS DE DONES NECESSITEN LA NOSTRA AJUDA, A QUÈ ESTAM ESPERANT????
La violència masclista és la conseqüència de la desigualtat estructural i de la falta de reconeixement cap a nosaltres, les dones. La defensa de la igualtat real i efectiva i l’eradicació de la violència de gènere han de convertir-se en una prioritat, i així ho hem exposat davant les institucions i la societat civil, moltes vegades. Per responsabilitat i per la gravetat d’aquesta realitat que, dia a dia, sofreixen milers de dones i els seus fills i filles menors, que viuen sota aquesta violència i que també són assassinats per infligir el major dany possible a les seves mares.
No hi ha voluntat politica per acabar amb aquesta xacra social, amb el patriacat instaurat
en totes les institucions, la prova està que en el congrés dels diputats a l’hora de fer un minut de silenci la cambra estava gairebé buida. Això és el que li importen als polítics la nostra situació? Com està clar que el problema és l’estat patriarcal seran les dones obreres les que organitzant-se podran canviar les lleis masclistes dictades per homes masclistes. Hem de ser conscients que la violència masclista es manifesta també molt subtilment. En les bromes en el treball, en segons quines floretes…. Ha arribat l’hora de redefinir què entenem per bona vida, una vida sense violència ,sense agressions sexuals ni dintre o fora de la feina ni als lloc d’oci. I que sigui aquest assumpte el centre de l’economia i la política. Una vida que valgui la pena ser viscuda!
Això proclamam des de La CGT què és una organització anarcosindicalista, FEMINISTA,